El lèxic mariner de les poesies d'Ausiàs March i la seua dimensió poètica

ARTICLE DE RAFAEL ALEMANY I FRANCESC XAVIER LLORCA IBI 

LES VARIETATS DIALECTALS O GEOGRÀFIQUES

Les varietats diatòpiques o geogràfiques són les modalitats que una llengua pot adoptar en els diversos territoris on es parla. Distingim dos blocs:
Bloc oriental. Comprén la Catalunya Nord, Girona, Barcelona, la meitat  nord de Tarragona, les illes Balears i Pitiüses i la ciutat sarda de l'Alguer.
Bloc occidental. Abraça Andorra, Lleida. La Franja Oriental d'Aragó, la meitat sud de Tarragona, la Comunitat Valenciana i el Carxe (Múrcia).

• Diferències fonètiques

La diferència més notable entre els dos blocs es percep en l'ús oral i en el canvi de pronunciació en determinades vocals i consonants. En el quadre següent podem veure les característiques fonètiques més rellevants que permeten diferenciar els diferents dialectes:
Varietat occidental                                                                   Varietat oriental
E tòniques tancades: francés, café                               E tòniques obertes: francès, cafè
Obertura en a en verbs com: nadar, xarrar, nàixer    Tancament en e: nedar, xerrar, nèixer
Pronuncia lateral del dígraf tl: ametla, vetlar               Palatalització del dígraf -tll: ametlla, vetllar
Emmudiment de la v- davant el diftong ui: hui, huit      Realització de la v- davant el diftong ui: avui, vuit 

• Diferències morfosintàctiques

Respecte a la morfosintaxi, les diferents varietats poden presentar divergències en la felxió verbal, en la sintaxi i en la forma d'alguns demostratius i possessius.
Les característiques pròpies de cada dialecte són les següents:
                                 Bloc occidental                                                   Bloc oriental
Característiques          Valencià                                   Català central                           Balear
Present               jo parle,  nosaltres parlem           jo parlo,  nosaltres parlem         jo parl, nosaltres parlam
Indicatiu              jo sóc, tu eres; vosaltres feu,     jo sóc, tu ets; vosaltres feu     jo som, tu ets;vosaltres feis
                             jo traduïsc                                 jo tradueixo                            jo traduesc
Present Subjuntiu jo faça, jo conduïsca               jo faci, jo condueixi             jo faci, conduesca /conduesqui                      
Imperatiu               bega vosté                                   begui vostè                               begui vostè
Pretèrit                
Imperfet Subjuntiu    jo cantara/ tu cantares           jo cantés/tu cantessis          jo cantàs/ tu cantasses
Pronoms                CI+CD: li la dóna                                      CD+CI: la hi dóna
Possessius               meua, meues                                             meva, meves
Demostratius       3 graus: aquest, aqueix, aquell/                  2 graus: aquest, aquell/ aquí, allí/ això, allò
                           ací, aquí, allí/ açò, això, allò
Numerals:         dèsset, dihuit, dènou                     disset, divuit, dinou                 desset, devuit, denou
Negació                                                                              partícula pas: no m'agrada pas
Articles                                                                                                                   salat: es molí, sa serra

• Diferències lèxiques

La variació lèxica s'explica per divergències en l'origen o l'evolució dels mots, conservació d'arcaismes o ús de formes noves, entre d'altres. Els mots diferents que tenen el mateix significat en una varietat o una altra s'anomenen geosinònims.
Bloc occidental                                                      Bloc oriental
Valencià                                     Català central                                         Balear
vesprada, joguet, bes, xiquet       tarda, joguina, petó, nen                     horabaixa, jugueta, besada, nin
                          gos, gat, diners, cognom                                                ca, moix, doblers, llinatge
espill, roig, pardal, alçar-se                                 mirall, vermell, ocell, aixecar-se

Bibliografia:
VENY, Joan. Els parlars catalans
Llibre de text de 2n de batxillerat

LES VEUS DEL DISCURS O POLIFONIA

La polifonia es defineix com el conjunt de veus que participen en l'elaboració de qualsevol situació comunicativa.
Per a descobrir aquest conjunt de veus convé que distingim entre la realitat externa al text i la realitat discursiva.

1. A la realitat externa  hi ha:

• L'autor/-a real del text: és la persona real que ha escrit el text (l'emissor).
• El lector/-a real que llig el text (el receptor)
• L'autor model o la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura del text.
• El lector model, és a dir, el tipus de lector a qui va adreçat el text i en qui pensa l'autor quan el construeix.

    2. A la realitat discursiva trobem:

• El locutor, és a dir, la veu que condueix el text. Es tracta del narrador en els textos narratius, de la veu en primera persona dels textos subjectius (argumentatius) i en tercera persona o primera del plural, en els textos objectius, propis de l'àmbit acadèmic.
• L'al·locutari, quan el locutor s'adreça directament al receptor i li parla de tu, de vosté o de vós. Pot aparéixer o no.
• L'enunciador o enunciadors, són els personatges diferents del locutor que prenen veu pròpia en el text.

La polifonia es manifesta mitjançant diversos procediments:

1. El discurs reportat:

• Estil directe: la veu de l'enunciador apareix reproduïda directament en el text d'una manera literal sense cap modificació, mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i verbs de dicció: dir, explicar, preguntar...Per exemple: "No hi renunciaré de cap manera!", va exclamar.
• Estil indirecte: la veu de l'enunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les adaptacions necessàries. Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria.
• Estil indirecte lliure: la veu de l'enunciador apareix en el text inserida en el discurs del locutor, que li cedeix la paraula indirectament sense cap marca gràfica ni cap verb de dicció. Per exemple: Volia que els quedara ben clar: no hi renunciaria de cap manera.

     2. La intertextualitat, o incorporació de textos d'altres autors. És un recurs molt habitual en els textos formals, sobretot de l'àmbit acadèmic, però també es produeix a escala informal quan reproduïm una citació, un refrany, una cançó...
Quan es produeix la polifonia, la subjectivitat de l'emissor pot manifestar-se pel fet que adopta el punt de vista d'un determinat personatge o enunciador. En aquest cas, diem que l'emissor manifesta empatia envers l'enunciador en qüestió, és a dir, es posa en el seu lloc i s'identifica amb la seua manera de pensar, de sentir o d'actuar.

SOCIOLINGÜÍSTICA

CONCEPTES BÀSICS

Sociolingüística: ciència que estudia el comportament dels parlants d’una llengua, és a dir estudia la identitat lingüística dels grups socials, les seues actituds i els seus prejudicis enfront la llengua. També analitza les realitats multilingües i els fenòmens de contacte lingüístic.

Lleialtat lingüística: Predisposició d’un parlant a no abandonar l’ús de la llengua pròpia mai, dins de la comunitat lingüística a què pertany.

Autoodi: el parlant d’una llengua es nega a utilitzar la pròpia llengua i adopta l’idioma dominant per un sentiment d’inferioritat causat per discriminació lingüística per part dels parlants d’una altra llengua considerada superior.

Prejudicis lingüístics: Judicis de valor no racionals emesos sobre una llengua o sobre una varietat lingüística, generats per la ignorància o la malvolença, que responen a estereotips. Se sol diferenciar entre prejudicis interlingüístics, que afecten la valoració d’una llengua respecte d’altres, i prejudicis intralingüístics, que tenen relació amb la diversitat interna d’una llengua.

LLENGÜES EN CONTACTE

Llengua minoritària: llengua que disposa d’un nombre reduït de parlants ( a Europa, el suec amb 8 milions de parlants, per exemple).

Llengua minoritzada: llengua que veu restringida els àmbits d’ús i les funcions en benefici d’una altra llengua, la denominada dominant ( el català, l’èuskar o el gal·lés, per exemple).

Bilingüisme: ús altern de dues llengües. Classes:

Individual: quan una persona és capaç de fer servir dos idiomes.

Social: un grup social usa dues llengües; una de pròpia i una altra d’un altre grup, que es van alternant segons unes normes establertes.

Territorial: un espai geogràfic dividit en dues zones clarament delimitades: en cadascuna d’elles s’utilitza una d’elles ( el cas de Bèlgica).

La situació més freqüent és la de bilingüisme social que , cas que hi haja desequilibri en l’ús d’ambdues llengües (una s’empra en les relacions formals i l’altra, la pròpia, en els àmbits familiars) provoca una situació de substitució lingüística.

Diglòssia: situació que es produeix en una societat on conviuen dues llengües o més i una d’elles es considerada superior i té uns usos elevats culturalment i sociopolítica, mentre que l’altra o les altres s’usen per a funcions informals.

Conflicte lingüístic: situació produïda quan una llengua forana comença a ocupar els àmbits d’ús i les funcions que corresponen a la llengua pròpia d’una comunitat lingüística. Aquest procés pot abocar en la substitució lingüística.

Substitució lingüística: la llengua pròpia (L1) es desplaçada de forma parcial o total per la forana (L2) en diversos àmbits d’ús. És un procés lent, de caràcter quantitatiu (nombre de parlants i freqüència d’ús) i qualitatiu (diferent distribució de funcions lingüístiques, normes i àmbits d’ús). Aquest procés es pot resoldre favorablemet amb la normalització lingüística.

Normalització lingüística: procés social pel qual una llengua minoritzada esdevé el mitjà habitual de comunicació privat i públic, formal i informal, oral i escrit, en el conjunt d’una societat. L’objectiu és que tota la població conega i use la llengua de forma habitual i en tots els nivells i àmbits d’ús. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament constituiran els instruments fonamentals per a la normalització del coneixement. Les mesures que els poders públics prenen per afavorir aquest procés rep el nom de política lingüística.

Normativització lingüística o codificació lingüística: procés de codificació ortogràfica, morfosintàctica i lèxica d’una llengua.


CONCEPTES DE SOCIOLINGÜÍSTICA AMB PROPOSTES DE TREBALL

REFLEXIÓ SOBRE L'ESTAT DEL VALENCIÀ. AVEL·LÍ FLORS

EXERCICIS COORDINADES I FEBLES

Uneix les dues oracions a través de nexes de coordinació i digues de quin tipus són. Substitueix els elements repetits per pronoms febles.

1. La senyora Lola té un gos. Han pres el gos a la senyora Lola.

2. L’Àngel renta la roba als seus pares. L’Àngel deixa que la seva germana estenga la roba als seus pares.

3. Els alumnes han buscat una ratapinyada per l’institut; els alumnes no han trobat encara aquesta ratapinyada per l’institut.

4. No vull parlar amb ella per telèfon; m’estime més parlar amb ella personalment.

5. Avui no et podré dur el gos a cal veterinari. Hauràs de dur el gos a cal veterinari tu mateixa.

6. Els pares ja no poden acompanyar les filles a un centre tan allunyat. Caldrà que els pares troben un servei de microbús que puga acompanyar les filles a un centre tan allunyat.

7. La Carme s’ha afanyat molt a enllestir l’article. No és segur que publiquen l’article a la Carme.

8. La Mariona renta la cara a les nines. El seu germà eixuga la cara a les nines.

9. El pare vol apedaçar els pantalons al seu fill gran. Aquest no deixa ni tocar els pantalons al seu pare.

Tirant lo Blanc. Obra completa: Tinet.cat

ELS DIFERENTS TIPUS DE L'AMOR EN TIRANT LO BLANC

LA NOVEL·LA DEL SEGLE XV

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA

JOANOT MARTORELL: TIRANT LO BLANC.

Tirant lo Blanc o la pau no passa pels exèrcits. (molta informació)

Tirant lo Blanc. Guia interactiva.

Fragments

Documental sobre Joanot Martorell:

Presentació sobre els Orígens de la narrativa medieval i el Tirant lo Blanc:

Tirant Lo Blanc (apunts) from Col.legi Sant Miquel dels Sants

CURIAL E GÜELFA

CURIAL E GÜELFA: AUTORIA, ESTRUCTURA I ESTIL.

EN EL "CURIAL" ELS CATALANS SÓN ELS BONS. ENTREVISTA A LOLA BADIA

Així com cell qui en lo somni es delita

COMBINACIONS BINÀRIES DE PRONOMS FEBLES

Substitueix els complements, primer individualment i després feu les combinacions binàries:

Heu posat quadres al rebedor
Escoltava el discurs atent
Parlava de política al veí
Amagava els bolígrafs als xics
Comprà això a vosaltres
Recordà el fet de sobte
Va dir això a nosaltres
Haurà d’aprovar els exàmens enguany
Corda les sabates al teu fill
Atura un taxi per a mi
Preguntaren on és l’eixida a tu
Ensenyeu el pis a les veïnes
Escoltava els amics de mala gana
Pintava el bar de verd
Haurà portat tres ampolles a Maria
Ella llava això per a tu
Reserveu tres entrades a les amigues
Digues això a les companyes
Comentava cansat els esdeveniments
Compra el que vulgues a nosaltres
Ha mirat l’espectacle per la finestra
Ha comprat tot el que ha volgut a Joana i Maria
Ell tira els exàmens al fem
Parlava del que volia a l’amic
Mirava la pel·lícula de reüll
Venia demacrat dels exàmens
Ha guanyat molts diners a la loteria
Compreu flors a la plaça
Venia del cinema amb els amics
Comprava el periòdic cada dia
Podeu deixar eixos llibres a mi
Trauen les rodes del garatge
He dut el regal per a tu
Enviava cartes a vosaltres
Cantava nerviós una cançó
Doneu l’enhorabona a nosaltres
Mengeu vosaltres el pastís
No digues què fas a ningú

EL CD, EL CI, EL CRV, EL CC, L'ATRIBUT I EL PREDICATIU: REPÀS

Digues quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllats i substitueix-los pel pronom feble adequat.

a) Estime molt en Dídac.

b) No són els pitjors de la classe.

c) Sembla molt beneit, en Marià.

d) Aquesta senyora es manté jove.

e) Canta alegrement a la dutxa.

f) Faré un regal al meu amic.

g) M’he acostumat a la bona vida.

h) Va quedar sord a causa de l’accident.

JOAN VALLS EVOCA AUSIÀS MARCH

Qui et veuria, Ausiàs March, 

ai, qui et veuria,
plantant el canyamel
a terres de Gandia!
Cansat d’amors sagnants,
entre ànec i gallina, 
domenyant els falcons
i els alevins d’anguila. 
Tot un senyor de l’horta 
que el seu passat oblida. 
El Magnànim, a Nàpols, 
fent la cartografia
i tu plantant la canya, 
la canya dolça i pia 
d’aquell sucre africà 
que vas dur a Gandia. 
Però malgrat dolceses 
i la Sagrada Bíblia, 
un sèver envaeix
el vers del qual ets víctima. 

...

Ausiàs March també aniria 
–insomne i atrafegat–
a la farmàcia de guàrdia 
per un calmant.

Terres, càrrecs, desafius, 
muller, concubines, ai!, 
i els negocis de la guerra

que no s’han d’abandonar.

Ausiàs descansa en prosa 
dels seus versos acerats
i amb *Teresa Bou somnia 
ben lliure de maldecaps.

A la farmàcia de guàrdia 
–analgèsics precintats–
no hi ha, contra els somnis fúlgids, 
cap pal·liatiu eficaç. 

[*Teresa Bou: Dama de noble família valenciana, identificada pels comentaristes del s XVI (sense que hom ho hagi pogut documentar) amb Teresa, dama casada i amb fills, cantada per Ausiàs Marc sota el senyal Llir entre cards i potser també sota el de Plena de seny]. Gran Enciclopèdia Catalana.

[BREVIARI D'UN EREMITA URBÀ, 1975] 

COMENTARI POEMA AUSIÀS MARCH

Alt e amor

Alt e amor, d'on gran desig s'engendra,
esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna'm passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra,
e port al cor sens fum contínuu foc
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu-me dins los térmens d'una hora,
car mos senyals demostren viure poc.

Metge cient no té lo cas per joc
com la calor no surt a part extrema.
L'ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja'l sa, puix que mostra bon toc.
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, amb llengua mal diserta:
gests e color assats fan descoberta
part de l'afany que tant com lo dir val. 

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puixs crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt cuberta
cella per què amor és desegual.

DOCUMENTAL AUSIÀS MARCH: COR D'ACER, DE CARN I DE FUSTA

POEMES TERTÚLIA DIALÒGICA

POEMA 1 (pàg. 10):

En l’Alberri

Bella serra llegendària

de perspectiva suau,
allí on es llança la fona
del pastor entusiasmat.
Allí on les mates silvestres
de les herbes odorants
són en muda simfonia
encens de la soledat.

A ple sol ets la cimera
d’esquerp paisatge serrà,
on semblen ressonar ecos
d’aquell fragor medieval,
quan era la lluna mora
repte al símbol cristià
i vibraven, sanguinàries,
les lluites a foc i sang.

Bella serra llegendària,
a qui quan et mira en el blau
no li crema l’anhel brusc
de perdre’s entre els teus flancs?
On té el romer son aroma
més verge i més enlairat
i el silenci la grandesa
de la clara eternitat. 

Allí un misteri de segles
sona a faula oriental:

les lluites amb la morisma
que feia setge tenaç,
i la petja d’un corser
de miracle cristià
que el Genet de Capadòcia
sobre ta pedra gravà.

[LA CANÇÓ DE MARIOLA, 1947]

POEMA 2 (pàg. 15):

Elogi al dàtil d'Elx

En tou ramell expandit,
a l’aire on esvelt impera,
és esclat en la palmera
i més bo com més pansit. 
De l’oasi espleta el crit,
fruitós tedi que madura,
i en Elx té la glosa pura
en un groc d’or i de flama
que adreça ibèrica dama
amb sucre etern de Cultura. 

[GRUMET A SOLES, 1958]

*NOTA: Amb la Cançó de Mariola Valls inaugurava alguns dels motius centrals de la seua obra posterior, especialment Grumet a soles, que hi està estretament lligat: el cant a la terra i el paisatge, la defensa d'uns valors naturals allunyats de la mesquinesa humana i que la poesia defensa com a expressió de la soledat i l'autoconsciència.

POEMA 3 (pàg. 20):

Ària de primavera

Averany de qui vol i desespera
central d’amor en llavi i flam vermell. 
Posa lletra a la brisa l’oronell
amb corba signatura jogassera.

D’incògnit –per reial– la primavera 
ha vingut a esmolar flor i solell
i al cor hi ha un laberint i un capgirell 
que enfolleixen la saba missatgera.

Sóc perdut entre glòbuls musicals 
i entre pifres de dansa sensitiva 
per ésser criatura sens camí.

I en aldarull de fulles triomfals
sóc víctima sagnant, desferra viva 
sots l’esclavatge blanc del gessamí.

[PRESONER DE L'OMBRA, 1955] 

*NOTA: A Presoner de l'ombra, Valls s'incorpora amb veu pròpia al corrent de la poesia coetània i se'ns revela com un poeta de llarga cadència, amb poemes discursius que xifren les seues reflexions existencials, de verb acuradíssim i un domini extraordinari de l'aparat metafòric i simbòlic. Aliè a les temptacions reduccionistes de la denominada poesia social, i fidel als seus interrogants primigenis, on alenen de manera constant les preocupacions espirituals d'arrel cristiana. 

POEMA 4 (pàg. 23):

Vaig venir del sorral on meditava 
–després del camí eixorc– al teu llindar. 
Bledania i hostatge –roses súbites– 
m'oferien la deu inesperada,
l'aigua suau d'amor i la tendresa
que no coneix el càlcul de les grises 
aparences del món. L'amor anava
fent obra en la collita d'un missatge 
novell com els verdancs de les acàcies. 
Al capvespre rajaven les paraules
igual que estels nodrits de ta presència. 
On estroncar pretèrites ferides
sinó al teu món de càlida corol·la?
El vèrtex en amor tenia un nom:
Sara sorgida entre espigats estímuls. 

[VERSOS A SARA, 1967] 

*NOTA: Valls desplega la seua obra amb temes recurrents com el de l'amor en Versos a Sara, que li valgué el Premi València de 1961 i el Ciutat de Barcelona en 1967. La seua poesia adquireix un to més senzill en concretar l'exaltació de l'amor en l'esposa, Roser Colomer, i omplir-se de referències quotidianes sense renunciar per això a l'alt vol espiritual i l'exigència formal que li són consubstancials.

POEMA 5 (pàg. 31):

Lliçó d'història

L’ocell de llibertat trenca el paisatge 
abrivat pel suc d’alba del reixiu,
per esbandir la vida a flor d’oratge
i conquistar el rumb definitiu.

Tal era la vigència menada
per la joia de veure un món nascut 
a la verda gerdor de la mirada,
a l’estímul florit de joventut.

Però l’home fornia aquella idea 
amb tàctica de càlcul. L’odissea 
del vol ardit fitava en broll confús:

pistoles, llosos d’odi, ulls en demència 
occint la primavera amb violència
i veure els lliris regalimant pus. 

*NOTA: Hereu del do de la paraula, el poeta continua avaluant el seu desencaixament amb la societat i el món, afirmant-se en la seua rebel·lia per passar amb Les hores vives a una recreació més explícita dels anys d'infàmia i derrota de la postguerra.

*Les notes corresponen a:
Manel Rodríguez-Castelló. Nota per a la Biblioteca virtual Cervantes de la Universitat d'Alacant, novembre de 2006.

SERMONS DE SANT VICENT FERRER

La vida quotidiana

Crítica de l’oració mal feta

Lo segon aparellament que los apòstols feren per rebre lo sant Espirit, és iminència espiritual (vol dir oració, mas jo dic iminència espiritual), no solament parlant de boca Pater noster, així com vosaltres, quan feu oració, e com quan vos vestiu e preneu la camisa per lo matí, «Pater noster » a la una mànega, e «xa xa xa, Marieta posa l’olla, Pater noster» (oh, que bella oració!), e quan vos botonau «Ave Maria, eeeh!, gràcia plena, xa xa xa», no val res: altres paternostres de llançol, ni val ni nou; e vosaltres, dones, com feu oració? «Senyor, quan me lligue e m’estire les celles, e prenc lo mirall», «Ave Maria, xa xa xa», no val res aitampoc; mas la oració que es fa així devotament agenollat, e llevant la pensa en Déu.

Sermons, I, Barcino

L’educació dels fills

Si ací havia dos camins, la u sens perill, e l’altre tot perillós, di, bon hom: si tu meties lo fill en lo camí perillós, donant-lo a ocasió que el maten, no series traïdor? Certes, sí. Doncs, sus així fan ara los pares e les mares a sos fills, per la mala vida que els ensenyen. Di, bon hom: has tu nengun fill? «Ara ha sis anys, o set, o dotze anys». E què li dius ara? «Mon fill, porta al costat dret aquesta dagueta, e si degú te diu «bif», tu di-li «baf»; mostra, mon fill, de qui és, e si et dien mala paraula, torna-li-la tantost». E vosaltres, dones, a vostres filles, què els ensenyau? Haa! «Ara vet, ma filla, així te afaitaràs; vet, pren així lo mirall, e aquest pelet tira’l així. E no veus tu que no hi està bé? E, ma filla, així ballaràs de costadet, e així faràs aquesta volta». La mare se fa alcavota de la filla; e aquest camí, on va? A infern e tu e ella.

Sermons, I, Barcino

ACTIVITAT: 

Fes el comentari literari del textos anteriors seguint el guió que hem treballat a classe:

1. Contextualització

2. Autors

3. Identificació del fragment i breu biografia de l'autor

4. Anàlisi del text:

- tema

- resum

- anàlisi de les característiques estilístiques