Context històric: època, caractéristiques de l'edat mitjana...
Poesia trobadoresca: on naix, per què s'adopta… (punt 2 del dossier de l'enllaç que tens més amunt: la poesia trobadoresca)
Gèneres de la poesia trobadoresca: esmentar-los tots i identificar el del poema que estem comentant.
Anàlisi del poema:
tema
resum per estrofes
amor cortés (si es tracta d'una cançó); relació de vassallatge, personatges…
imatges o figures retòriques.
Has de preparar a casa els punts de l'1 al 3 per a dimecres 28 de setembre. A classe realitzarem el punt 4 del guió a partir de l'anàlisi del poema de la pàgina 29 del llibre de text.
L'autor del poema No és meravella si el meu cant treballat a classe és Bernat de Ventadorn.
ACTIVITAT (per a dimecres 5 d'octubre): Comentari complet del poema que trobaràs a l'enllaç Can vei la lauzeta mover de Bernat de Ventadorn.
També pots escoltar si et ve de gust aquesta versió cantada i musicada:
2. RAMON LLULL
PHANTASTICUS,
EL CANT DE RAMON
Els
personatges de les novel·les lul·lianes sovint es comporten com a
folls, ja que la seva actuació no es guia prioritàriament pels
convencionalismes socials de la segona intenció, sinó per la
lloança a Déu. Això fa que critiquen obertament i contundentment
qualsevol comportament que consideren desviat de la finalitat marcada
per la primera intenció, sense importar l’estatus del personatge
criticat; és la força moral el que confereix autoritat suficient
per a escridassar un rei, un bisbe o, si cal, un Papa. Una obra on es
pot veure amb claredat l’actitud lul·liana en aquest sentit és la
Disputatio Petri clerici et Raymundi phantastici (1311), coneguda
també amb el nom de Phantasticus.
En ella, un Ramon Llull ancià, de camí cap al concili de Viena del
Delfinat, es troba amb un clergue. Durant la conversa que s’estableix
entre tots dos, Ramon exposa els seus motius per a l’anada al
Concili: porta unes peticions que, per enèsima volta, pretenen
obtenir dels poders eclesiàstics l’organització d’una croada,
la unió de les ordes militars, la creació de monestirs per a la
formació de missioners. El seu interlocutor, per contra, es mostra
com un clergue simoníac que va al Concili per tal d’aconseguir
prebendes per als seus nebots. Si els objectius de Llull s’adiuen
amb la primera intenció, els del clergue segueixen la segona. Però
el més significatiu és que, al llarg del diàleg, el sacerdot
pecador fa burla de les intencions de Llull i el qualifica de
phantasticus (és a dir, boig, forassenyat o somniador gens pràctic).
El 1300 Ramon Llull va tornar a Mallorca després d'anys d'absència. N'havia marxat a començament dels vuitanta, i tot just hi havia fet una visita, breu, el 1294. […]
És ben probable que el retorn a l'illa on havia nascut, i on, de fet, també havia renascut com a home després de la visió del Crist crucificat, afavorís l'expansió lírica que recorre tot el Cant de Ramon, compost en aquell moment. També hi degué tenir un pes important, evidentment, la necessitat d'explicar-se, de justificar les decisions preses. El retorn a Mallorca, d'on havia sortit ple d'il·lusions, degué portar-lo a fer balanç, en bona part perquè, malgrat tots els sacrificis i els esforços esmerçats, els èxits eren migradíssims. D'aquí que la síntesi biogràfica i l'enumeració dels objectius que l'havien mogut a abandonar l'illa siguin indestriables del lament per la manca de resultats. […]
Representació de Ramon Llull en el retaule de la Trinitat de Joan Desí, cap a 1503, procedent de l'església del Sant Esperit de Palma i conservat al Museu del Llibre Frederic Marès
Biblioteca de Catalunya, Barcelona
A l'estrofa inicial, amb una concisió extraordinària, hi sintetitza els primers trenta anys de la seva vida […] i la visió del Crist crucificat va propiciar que rectifiqués els errors d'una biografia fins llavors ben poc espiritual.
No triga a aparèixer-hi la màxima consecució lul·liana en terra mallorquina: la fundació del monestir de Miramar, que l'any 1276 s'havia erigit amb el suport de Jaume de Mallorca. El monestir tenia l'objectiu de formar en àrab, i potser en altres llengües orientals, en teologia i en el funcionament de l'Art lul·liana, tretze frares franciscans, i preparar-los com a missioners. A la mateixa estrofa, la III, fa esment de la vida d'oració i de contemplació a la qual es va dedicar durant els anys immediatament posteriors a la conversió a la penitència i al canvi de vida.
A la quarta estrofa es concreta un dels seus cavalls de batalla, estrictament relacionat amb l'Art: la demostració dels dogmes de la Trinitat i l'encarnació, centrals en la definició del cristianisme, i que no són compartits pel judaisme ni per l'islam. […]. Gràcies a la demostració racional dels articles de la fe, que l'Art permet, s'aconseguirà la conversió de tots els infidels i errats.
Llull era conscient de les dificultats immenses que caldria superar per assolir la conversió universal. Per això fa, a continuació, una primera demanda d'ajuda a la Verge Maria, a l'estrofa VII. […]
Tot i els anys al servei de la fe, els viatges constants, l'exemple que ha donat amb la seva actitud, la dedicació incansable a favor de la conversió dels infidels -i de la reforma de la mateixa cristiandat-, res de tot això no ha funcionat. No ha assolit cap dels objectius que s'havia marcat en partir de l'illa. Ho constata amb una certa resignació des del present en què escriu, encara que no pas acceptant-ho com un fet inevitable. Però es reconeix vell -llavors s'acostava, efectivament, a la setantena-, pobre i sense cap ajuda que asseguri l'èxit del fet, de la colossal missió que havia assumit feia gairebé quatre dècades. […]
El Cant de Ramon es tanca amb cinc estrofes de petició de mercè a Déu, a la Verge i a tots els sants, a favor de l'enviament de missioners en terra d'infidels, i de la pròpia salvació eterna. Llull es recorda així mateix dels llibres que ha escrit, per als quals suplica que siguin llegits amb profit. La llista de peticions es tanca significativament, amb la demanda de companys que l'ajudin a procurar l'honrament de Déu. La tasca, per a un home tot sol, era massa feixuga. […]
Llull xLlull. Una antologia de textos de Ramon Llull. Institució de les Lletres Catalanes. L'Avenç
