Un manlleu o préstec lingüístic és un mot provinent d’una altra llengua que la llengua pròpia assimila i acaba incorporant al seu lèxic perquè no té una paraula per designar un concepte o idea.
Per exemple:
football (estrangerisme provinent de l’anglès). Quan el català l’assimila, el modifica i l’incorpora al seu lèxic amb la forma futbol, es converteix en un manlleu o préstec lingüístic. El català no tenia una paraula pròpia per designar aquest esport, per això agafa la paraula anglesa com si fos un préstec i, finalment, la incorpora al vocabulari català. El mateix passaria amb paraules com restaurant(provinent del francès), camerino(provinent de l’italià), burro(provinent del castellà) o tanc(provinent de l’alemany).
En canvi, un barbarismeés una paraula que prové d’una altra llengua i que es considera que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha un mot que té el mateix significat.
Per exemple:
cadera (provinent del castellà) es considera un barbarisme perquè en català ja existeix la paraula maluc.
El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, per tant, és incorrecte.
Altres exemples de barbarismes serien:
jefe: cap
link: enllaç
Per tal que pugueu conèixer els equivalents correctes en català dels barbarismes més usuals, podeu consultar aquest reculls de barbarismes:
Els barbarismes són aquells mots que, provinents d’altres llengües, passen a emprar-se en
un moment determinat pels parlants d’una comunitat lingüística i desplacen en l’ús paraules
del propi patrimoni lingüístic. En la base dels barbarismes hi ha sempre una interrelació de
cultures: una llengua que s’expandeix i una altra que assimila recursos lingüístics de la
llengua expansiva.
L'Edat Mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
2. Característiques:
Teocentrisme : Tot gira alvoltant de Déu i de l'Església.
Feudalisme: Es pot ser senyor o vassall. El senyor al seu torn, pot ser vassall i així successivament.
Societat estamental i piramidal: Mentre al cim de la piràmide hi ha molt pocs, la base és nombrosíssima. Es naix en un estament social i s'hi està tota la vida.
La monarquia: El rei i el Papa estan al cim. El poder els ve directament de Déu i són senyors de molts territoris.
La noblesa: No treballa. Viu de les rendes que cobra als vassalls. Es dedica a fer la guerra quan el rei els ho demana.
Els burgesos: Viuen a les ciutats. Són mercaders, comerciants, artesans i busquen la protecció dels reis per escapar als abusos dels nobles.
Camperols: La part més baixa de la piràmide. Són pràcticament esclaus (sobretot els serfs de la gleva) i els exploten el rei, els nobles i els abats dels monestirs.
Els monestirs: Són els grans centres culturals de l’edat mitjana. Els monjos copien manuscrits i els guarden en biblioteques. L’Església s’ocupa que els llibres més difosos siguen els que parlen de Déu i de l’Evangeli i sospiten dels clàssics grecollatins.
Primer de tot, cal tenir una comprensió del conjunt del text. El resum s’ha d’articular
sobre allò que és essencial en el text. És important, després d’haver llegit el text que
hem de resumir, de formular una frase mentalment que siga el nucli del resum.
Comencem!
Per fer el resum cal resseguir l’esquema del text de l’autor. Un resum no és un text
original. Hem d’eliminar qualsevol frase del tipus “l’autor diu”, “l’autor pensa”... i
escriure, seguint l’ordre de les idees del text original, un text més reduït, amb només
les idees principals.
És indispensable escriure aquest text reduït amb les nostres paraules, i no copiant
frases del text original. Un resum no és una còpia!
L’escrivim?
Cal estar desperts i saber descobrir allò que és essencial i allò que és accessori en el
text de l’autor. En regles generals, potser caldrà passar per alt detalls d’exemples, o
exemples en si per donar prioritat a l’expressió dels arguments, idees o dades
principals. Cal tenir en compte la importància de les idees i dels significats per sobre
de tot.
Cal lligar els paràgrafs els uns amb els altres. No hem de fer frases excessivament
curtes i telegràfiques, per sistema. Fer frases simples fa que el resum siga feixuc. Cal
fer servir els connectors lògics entre els paràgrafs.
Un bon resum expressa el pensament de l’autor. Segueix el recorregut les idees de l’autor. Les idees estan repartides en paràgrafs que responen als centres d’interès del text original i estan articulades unes amb les altres.
Mètode de treball:
1. Llegiu tot el text original i torneu a llegir la introducció i la conclusió.
2. Extraieu la idea principal general i la de cada paràgraf.
3. Elaboreu la frase mestra
mentalment.
4. Treballeu sobre el text fent els subratllats, els encerclats i les fletxes
convenients que destaquen com estan connectades les idees del text. No us
preocupeu: heu de guixar l’original!
5. Cal fer-se l’esquema del text (podeu fer-ho damunt del text mateix, si es pot).
Redacteu els paràgrafs segons l’esquema previst vetllant per la importància de
cadascun i connectant-los lògicament. Cada paràgraf conté una idea principal.
Cada paràgraf comença per la idea principal que desenvolupa.
6. Cal evitar usar les mateixes paraules i expressions del text original.
7. Si el text està escrit en alguna altra varietat dialectal o bé històrica, cal escriure
el resum amb un registre actual i en la nostra varietat.
8. En cap cas escriureu frases com ara “l’autor diu”, “el text diu”, “l’autor pensa”...
Ja se sap que allò que escrivim és el resum d’un altre text. Escriure frases
d’aquest tipus ens fa perdre espai per al contingut, enfarfega el lector, crea
problemes de sintaxi ... En definitiva, aquestes frases fan que el resum siga un
mal resum.
9. Després d'escriure el text “resum”, caldrà repassar-lo per comprovar
l’ortografia, les “principals faltes de gramàtica” que solem fer, i tots aquells
aspectes que faran que el producte estiga “acabat”.
[Informació extreta de: http://www.xtec.cat/~mibanez1/resum.htm; mofificada]
Una de les últimes tendències per promocionar una novel·la és realitzar un vídeo curt, o teaser, semblant als tràilers cinematogràfics que promocionen pel·lícules o sèries de televisió. El booktrailer posa de manifest, per mitjà de la música, les imatges fixes, les seqüències gravades, els efectes, etc., els aspectes més atractius del llibre per tal de captar l'atenció dels lectors.Un booktrailer suggereix els esdeveniments de la història, però sense revelar la trama. La seua funció és incitar a la lectura. Vàlid, no només per a llibres de ficció, un booktrailer és una eina molt eficaç per a tots els gèneres literaris, des de la poesia, l'assaig, les biografies, etc. Un producte magnífic per a editorials i autors, també per a obres autopublicades.
COM FER UN BOOKTRAILER?:
Abans de realitzar el booktrailer és molt important haver llegit el llibre i tenir ben pensat allò que ens ajudarà a crear l’atmosfera adequada per tal d’incitar la curiositat als altres lectors. Per tant, cal saber quines coses de l’argument podem explicar per tal que, sense revelar la trama ni el final del llibre, ens permeta crear l’interés en la seua lectura i atrape els lectors.
El material que necessitem per fer-lo és:
Una càmera de vídeo o mòbil que enregistre amb bona qualitat.
Un ordinador i programes d’edició de vídeo tipus MovieMaker o similar i un editor d’audio.
Un guió clar on especificarem les diferents seqüències i les idees més importants que volem plasmar en el vídeo.
ELEMENTS DEL BOOKTRAILER:
- Entrada de presentació i editorial
- Textos seleccionats del llibre original, ben escrits o narrats.
- Imatges: Il·lustracions del propi llibre. Si no les té, es poden recórrer a altres imatges per poder fer-se una idea figurada del llibre.
- Informació sobre l'autor
- Informació sobre la data de llançament i el punt de venda
Treball sobre la lectura: 1. Llig de manera reflexiva i crítica els relats d'aquesta antologia. 2. Cal que determines el tema de cadascun dels relats. 3. Tria tres relats i fes-ne una ressenya literària o bé un booktràiler. Data de lliurament del treball: Abans del 25 de novembre de 2016.
En una altra entrada dins de l'etiqueta lectura d'aquest bloc trobaràs informació sobre com fer una ressenya i un booktrailer amb exemples que et poden ajudar a fer un bon treball.
La ressenya és un text que presenta informació i valoració crítica de llibres, articles, treballs... per la qual cosa esdevé un document clau en la comunicació científica. A més, però, en l’àmbit estrictament acadèmic, la ressenya és, a la pràctica, una eina d’aprenentatge i avaluació.
Les ressenyes solen perseguir tres objectius fonamentals: comprendre el text, analitzar-lo en profunditat i valorar la importància de l’obra.
Hi ha tres aspectes clau que cal que tinguem en compte si volem que la nostra sigui una ressenya eficaç: saber seleccionar la informació rellevant, tenir capacitat per interessar el lector i tractar una obra d’actualitat.
I per seleccionar bé la informació rellevant hem de ser capaços de fer una bona lectura tècnica de l’obra, lectura que ens permet desenvolupar les nostres habilitats analítiques. Evidentment, aquest tipus de lectura requereix temps i dedicació.
L’estructura de la ressenya consta de dos grans apartats: la fitxa tècnica, amb la descripció formal de l’obra, i el cos de la ressenya, que ha d’incloure la contextualització de l’autor i el text, el resum de l’obra i el comentari.
El primer que hem de tenir en compte en parlar del llenguatge i de la redacció que hem d’utilitzar en una ressenya, és que si volem aconseguir credibilitat als ulls del lector, hem de mantenir una actitud distanciada i analítica respecte de l’obra que analitzem, cosa que aconseguirem amb un registre lingüístic formal i un lèxic precís i objectiu.
Una darrera revisió crítica del que hem escrit ens permetrà acabar de perfilar la nostra ressenya. És important que en comprovem aspectes com l’adequació, la rellevància i la pertinència de la informació, i aspectes discursius, és a dir, els que fan referència a la coherència i cohesió textuals i a la claredat i precisió de què tant parlem.
Context històric: època, caractéristiques de l'edat mitjana...
Poesia trobadoresca: on naix, per què s'adopta… (punt 2 del dossier de l'enllaç que tens més amunt: la poesia trobadoresca)
Gèneres de la poesia trobadoresca: esmentar-los tots i identificar el del poema que estem comentant.
Anàlisi del poema:
tema
resum per estrofes
amor cortés (si es tracta d'una cançó); relació de vassallatge, personatges…
imatges o figures retòriques.
Has de preparar a casa els punts de l'1 al 3 per a dimecres 28 de setembre. A classe realitzarem el punt 4 del guió a partir de l'anàlisi del poema de la pàgina 29 del llibre de text.
L'autor del poema No és meravella si el meu cant treballat a classe és Bernat de Ventadorn.
ACTIVITAT (per a dimecres 5 d'octubre): Comentari complet del poema que trobaràs a l'enllaç Can vei la lauzeta mover de Bernat de Ventadorn.
També pots escoltar si et ve de gust aquesta versió cantada i musicada:
2. RAMON LLULL
PHANTASTICUS,
EL CANT DE RAMON
Els
personatges de les novel·les lul·lianes sovint es comporten com a
folls, ja que la seva actuació no es guia prioritàriament pels
convencionalismes socials de la segona intenció, sinó per la
lloança a Déu. Això fa que critiquen obertament i contundentment
qualsevol comportament que consideren desviat de la finalitat marcada
per la primera intenció, sense importar l’estatus del personatge
criticat; és la força moral el que confereix autoritat suficient
per a escridassar un rei, un bisbe o, si cal, un Papa. Una obra on es
pot veure amb claredat l’actitud lul·liana en aquest sentit és la
Disputatio Petri clerici et Raymundi phantastici (1311), coneguda
també amb el nom de Phantasticus.
En ella, un Ramon Llull ancià, de camí cap al concili de Viena del
Delfinat, es troba amb un clergue. Durant la conversa que s’estableix
entre tots dos, Ramon exposa els seus motius per a l’anada al
Concili: porta unes peticions que, per enèsima volta, pretenen
obtenir dels poders eclesiàstics l’organització d’una croada,
la unió de les ordes militars, la creació de monestirs per a la
formació de missioners. El seu interlocutor, per contra, es mostra
com un clergue simoníac que va al Concili per tal d’aconseguir
prebendes per als seus nebots. Si els objectius de Llull s’adiuen
amb la primera intenció, els del clergue segueixen la segona. Però
el més significatiu és que, al llarg del diàleg, el sacerdot
pecador fa burla de les intencions de Llull i el qualifica de
phantasticus (és a dir, boig, forassenyat o somniador gens pràctic).
El 1300 Ramon Llull va tornar a Mallorca després d'anys d'absència. N'havia marxat a començament dels vuitanta, i tot just hi havia fet una visita, breu, el 1294. […]
És ben probable que el retorn a l'illa on havia nascut, i on, de fet, també havia renascut com a home després de la visió del Crist crucificat, afavorís l'expansió lírica que recorre tot el Cant de Ramon, compost en aquell moment. També hi degué tenir un pes important, evidentment, la necessitat d'explicar-se, de justificar les decisions preses. El retorn a Mallorca, d'on havia sortit ple d'il·lusions, degué portar-lo a fer balanç, en bona part perquè, malgrat tots els sacrificis i els esforços esmerçats, els èxits eren migradíssims. D'aquí que la síntesi biogràfica i l'enumeració dels objectius que l'havien mogut a abandonar l'illa siguin indestriables del lament per la manca de resultats. […]
Representació de Ramon Llull en el retaule de la Trinitat de Joan Desí, cap a 1503, procedent de l'església del Sant Esperit de Palma i conservat al Museu del Llibre Frederic Marès
Biblioteca de Catalunya, Barcelona
A l'estrofa inicial, amb una concisió extraordinària, hi sintetitza els primers trenta anys de la seva vida […] i la visió del Crist crucificat va propiciar que rectifiqués els errors d'una biografia fins llavors ben poc espiritual.
No triga a aparèixer-hi la màxima consecució lul·liana en terra mallorquina: la fundació del monestir de Miramar, que l'any 1276 s'havia erigit amb el suport de Jaume de Mallorca. El monestir tenia l'objectiu de formar en àrab, i potser en altres llengües orientals, en teologia i en el funcionament de l'Art lul·liana, tretze frares franciscans, i preparar-los com a missioners. A la mateixa estrofa, la III, fa esment de la vida d'oració i de contemplació a la qual es va dedicar durant els anys immediatament posteriors a la conversió a la penitència i al canvi de vida.
A la quarta estrofa es concreta un dels seus cavalls de batalla, estrictament relacionat amb l'Art: la demostració dels dogmes de la Trinitat i l'encarnació, centrals en la definició del cristianisme, i que no són compartits pel judaisme ni per l'islam. […]. Gràcies a la demostració racional dels articles de la fe, que l'Art permet, s'aconseguirà la conversió de tots els infidels i errats.
Llull era conscient de les dificultats immenses que caldria superar per assolir la conversió universal. Per això fa, a continuació, una primera demanda d'ajuda a la Verge Maria, a l'estrofa VII. […]
Tot i els anys al servei de la fe, els viatges constants, l'exemple que ha donat amb la seva actitud, la dedicació incansable a favor de la conversió dels infidels -i de la reforma de la mateixa cristiandat-, res de tot això no ha funcionat. No ha assolit cap dels objectius que s'havia marcat en partir de l'illa. Ho constata amb una certa resignació des del present en què escriu, encara que no pas acceptant-ho com un fet inevitable. Però es reconeix vell -llavors s'acostava, efectivament, a la setantena-, pobre i sense cap ajuda que asseguri l'èxit del fet, de la colossal missió que havia assumit feia gairebé quatre dècades. […]
El Cant de Ramon es tanca amb cinc estrofes de petició de mercè a Déu, a la Verge i a tots els sants, a favor de l'enviament de missioners en terra d'infidels, i de la pròpia salvació eterna. Llull es recorda així mateix dels llibres que ha escrit, per als quals suplica que siguin llegits amb profit. La llista de peticions es tanca significativament, amb la demanda de companys que l'ajudin a procurar l'honrament de Déu. La tasca, per a un home tot sol, era massa feixuga. […]
Llull xLlull. Una antologia de textos de Ramon Llull. Institució de les Lletres Catalanes. L'Avenç
