L'Edat Mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.
2. Característiques:
- Teocentrisme : Tot gira alvoltant de Déu i de l'Església.
- Feudalisme: Es pot ser senyor o vassall. El senyor al seu torn, pot ser vassall i així successivament.
- Societat estamental i piramidal: Mentre al cim de la piràmide hi ha molt pocs, la base és nombrosíssima. Es naix en un estament social i s'hi està tota la vida.
- La monarquia: El rei i el Papa estan al cim. El poder els ve directament de Déu i són senyors de molts territoris.
- La noblesa: No treballa. Viu de les rendes que cobra als vassalls. Es dedica a fer la guerra quan el rei els ho demana.
- Els burgesos: Viuen a les ciutats. Són mercaders, comerciants, artesans i busquen la protecció dels reis per escapar als abusos dels nobles.
- Camperols: La part més baixa de la piràmide. Són pràcticament esclaus (sobretot els serfs de la gleva) i els exploten el rei, els nobles i els abats dels monestirs.
- Els monestirs: Són els grans centres culturals de l’edat mitjana. Els monjos copien manuscrits i els guarden en biblioteques. L’Església s’ocupa que els llibres més difosos siguen els que parlen de Déu i de l’Evangeli i sospiten dels clàssics grecollatins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada