Qui et veuria, Ausiàs March,
ai, qui et veuria,plantant el canyamel
a terres de Gandia!
Cansat d’amors sagnants,
entre ànec i gallina,
domenyant els falcons
i els alevins d’anguila.
Tot un senyor de l’horta
que el seu passat oblida.
El Magnànim, a Nàpols,
fent la cartografia
i tu plantant la canya,
la canya dolça i pia
d’aquell sucre africà
que vas dur a Gandia.
Però malgrat dolceses
i la Sagrada Bíblia,
un sèver envaeix
el vers del qual ets víctima.
...
Ausiàs March també aniria
–insomne i atrafegat–
a la farmàcia de guàrdia
per un calmant.
Terres, càrrecs, desafius,
muller, concubines, ai!,
i els negocis de la guerra
Ausiàs descansa en prosa
dels seus versos acerats
i amb *Teresa Bou somnia
ben lliure de maldecaps.
A la farmàcia de guàrdia
–analgèsics precintats–
no hi ha, contra els somnis fúlgids,
cap pal·liatiu eficaç.
[*Teresa Bou: Dama de noble família valenciana, identificada pels comentaristes del s XVI (sense que hom ho hagi pogut documentar) amb Teresa, dama casada i amb fills, cantada per Ausiàs Marc sota el senyal Llir entre cards i potser també sota el de Plena de seny]. Gran Enciclopèdia Catalana.
dels seus versos acerats
i amb *Teresa Bou somnia
ben lliure de maldecaps.
A la farmàcia de guàrdia
–analgèsics precintats–
no hi ha, contra els somnis fúlgids,
cap pal·liatiu eficaç.
[*Teresa Bou: Dama de noble família valenciana, identificada pels comentaristes del s XVI (sense que hom ho hagi pogut documentar) amb Teresa, dama casada i amb fills, cantada per Ausiàs Marc sota el senyal Llir entre cards i potser també sota el de Plena de seny]. Gran Enciclopèdia Catalana.
[BREVIARI D'UN EREMITA URBÀ, 1975]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada