LES VARIETATS DIALECTALS O GEOGRÀFIQUES

Les varietats diatòpiques o geogràfiques són les modalitats que una llengua pot adoptar en els diversos territoris on es parla. Distingim dos blocs:
Bloc oriental. Comprén la Catalunya Nord, Girona, Barcelona, la meitat  nord de Tarragona, les illes Balears i Pitiüses i la ciutat sarda de l'Alguer.
Bloc occidental. Abraça Andorra, Lleida. La Franja Oriental d'Aragó, la meitat sud de Tarragona, la Comunitat Valenciana i el Carxe (Múrcia).

• Diferències fonètiques

La diferència més notable entre els dos blocs es percep en l'ús oral i en el canvi de pronunciació en determinades vocals i consonants. En el quadre següent podem veure les característiques fonètiques més rellevants que permeten diferenciar els diferents dialectes:
Varietat occidental                                                                   Varietat oriental
E tòniques tancades: francés, café                               E tòniques obertes: francès, cafè
Obertura en a en verbs com: nadar, xarrar, nàixer    Tancament en e: nedar, xerrar, nèixer
Pronuncia lateral del dígraf tl: ametla, vetlar               Palatalització del dígraf -tll: ametlla, vetllar
Emmudiment de la v- davant el diftong ui: hui, huit      Realització de la v- davant el diftong ui: avui, vuit 

• Diferències morfosintàctiques

Respecte a la morfosintaxi, les diferents varietats poden presentar divergències en la felxió verbal, en la sintaxi i en la forma d'alguns demostratius i possessius.
Les característiques pròpies de cada dialecte són les següents:
                                 Bloc occidental                                                   Bloc oriental
Característiques          Valencià                                   Català central                           Balear
Present               jo parle,  nosaltres parlem           jo parlo,  nosaltres parlem         jo parl, nosaltres parlam
Indicatiu              jo sóc, tu eres; vosaltres feu,     jo sóc, tu ets; vosaltres feu     jo som, tu ets;vosaltres feis
                             jo traduïsc                                 jo tradueixo                            jo traduesc
Present Subjuntiu jo faça, jo conduïsca               jo faci, jo condueixi             jo faci, conduesca /conduesqui                      
Imperatiu               bega vosté                                   begui vostè                               begui vostè
Pretèrit                
Imperfet Subjuntiu    jo cantara/ tu cantares           jo cantés/tu cantessis          jo cantàs/ tu cantasses
Pronoms                CI+CD: li la dóna                                      CD+CI: la hi dóna
Possessius               meua, meues                                             meva, meves
Demostratius       3 graus: aquest, aqueix, aquell/                  2 graus: aquest, aquell/ aquí, allí/ això, allò
                           ací, aquí, allí/ açò, això, allò
Numerals:         dèsset, dihuit, dènou                     disset, divuit, dinou                 desset, devuit, denou
Negació                                                                              partícula pas: no m'agrada pas
Articles                                                                                                                   salat: es molí, sa serra

• Diferències lèxiques

La variació lèxica s'explica per divergències en l'origen o l'evolució dels mots, conservació d'arcaismes o ús de formes noves, entre d'altres. Els mots diferents que tenen el mateix significat en una varietat o una altra s'anomenen geosinònims.
Bloc occidental                                                      Bloc oriental
Valencià                                     Català central                                         Balear
vesprada, joguet, bes, xiquet       tarda, joguina, petó, nen                     horabaixa, jugueta, besada, nin
                          gos, gat, diners, cognom                                                ca, moix, doblers, llinatge
espill, roig, pardal, alçar-se                                 mirall, vermell, ocell, aixecar-se

Bibliografia:
VENY, Joan. Els parlars catalans
Llibre de text de 2n de batxillerat